Per Ferran Dalmau – Rovira. Enginyer forestal
El 2 de novembre de 2021, el Butlletí Oficial de la Província que publica la Diputació de València anunciava una iniciativa per a que a Carcaixent instal·len la “Planta Solar Fotovoltaica Campos Salados”, una subestació elèctrica elevadora 33/220 kV, una línia elèctrica d’alta tensió LAAT 220 kV, i les infraestructures comunes per a l’evacuació de l’energia produïda al nus de Red Elèctrica Española a Alzira… La potència implica que afectaran a unes 121,58 hectàrees. El casc urbà de Carcaixent són 130 hectàrees (1.560 fanecades) segons dades del Institut Cartogràfic Valencià. Així que ens volen posar una planta com tot el poble de gran… Ah! I no ens oblidem de la “parançeta” (parany, trampa)… l’empresa promotora anuncia una inversió de 58,7 milions d’euros. Pasta gansa!
Clar, en un context de canvi climàtic, una societat cada vegada més conscienciada i la necessitat imperiosa de descarbonització del nostre model productiu, amb un panorama en el que molta gent del poble està a l’atur, algú pensarà que és una bona notícia. Però no. No ho és. És, de fet, una peça més en una nova bombolla similar a la que ja patírem amb un urbanisme salvatge fa ara una dècada, amb la bombolla immobiliària, però ara, van de verds. I segurament hi haurà qui al poble els faça el joc. Poderoso Caballero…
Evidentment, quan algú fa una afirmació tan contundent com la que jo acabe de fer ha de ser capaç d’argumentar-la. Doncs bé, anem allà.
Caldrà en primer lloc explicar dos conceptes. Energies renovables, i sostenibilitat.
Les energies renovables són aquelles que s’obtenen a partir de fonts naturals que produeixen energia de manera inesgotable i indefinida. És un parc fotovoltaic un parc d’energia renovable doncs? Sí. Ho és. Aprofita l’energia del Sol per a fer energia elèctrica.
La sostenibilitat, eixa de la que tanta gent parla, però que no tothom respecta, és un concepte que té una derivada econòmica, una social i una ambiental. Des del punt de vista econòmic, una iniciativa sostenible ha de ser equitativa, viable i habitable. I no, el que proposa l’empresa “Falck Renewables Power 2” que és qui presenta la sol·licitud, és de tot, menys sostenible.
Primera idea força: no tota l’energia renovable és sostenible. Un exemple: la biomassa forestal és una energia renovable. Però si tallem tota la vegetació d’un bosc, deixa de ser-ho. Un sistema sostenible, implica límits socials, econòmics i ambientals.
Parlem de la part social i econòmica. Darrerament hem aprés moltes coses d’empreses instrumentals que no són altra cosa que empreses que s’interposen entre certs projectes i les empreses matriu (les mans que realment mouen els fils) per evitar problemes si venen mal donades. És una pràctica habitual, i insostenible. Per aportar algunes dades de l’empresa promotora accessibles a qualsevol amb una senzilla consulta als informes públics d’empreses: es tracta d’una Societat Limitada Unipersonal constituïda en maig de 2019 amb oficines a la Calle Serrano, de Madrid. És una filial de l’empresa italiana Falck Renewables, amb la seua base a Milà (Itàlia). Tenen oficines a Anglaterra, a França, a Madrid, a Holanda, a Suècia, a Estats Units, a Mèxic, a Japó i a Austràlia. És a dir, el promotor, i per tant responsable, és una pime… amb una responsabilitat limitada (Capital social de 300.000 euros) per a desenvolupar un projecte de 58,7 milions d’euros.
Segona idea força: vindran a dir-nos algunes persones del poble que és una gran idea, que generarà llocs de treball, que la feina és lo primer, que els que ens oposem estem en contra del progrés… I mire, sí, estem en contra d’este model de progrés en el que uns pocs progressen a costa dels recursos, la precarietat i els impactes per a molts. No sé vostès, però jo tinc la mala costum de respirar aire, beure aigua, i quan estic fins al monyo del preu de la llum, pujar-me’n a la serra a que em pegue l’aire. No menge, ni respire, ni bec euros…
De veritat algú pensa que a estes persones, que el que pretenen (i ho demostren amb fets) és guanyar pasta (i no vull dir macarrons, sinó euros) els importa la Bossarta o que la gent de Carcaixent estiga a l’atur? Però si li han posat el nom de “Campos Salados” al projecte… no són sostenibles ni per a la toponímia… amb el nivell que els hauria donat Planta Solar “El Realenc”…
Tercera idea força: No generarà molts llocs de treball. Este tipus de plantes solars són pràcticament automàtiques. Impliquen una fase de contractació de personal per a la construcció (i ser de Carcaixent no donarà punts, perquè estes multinacionals ja ho tenen tot contractat en un paquet), i després una plantilla mínima per a seguretat i manteniment… també empaquetat. Així que el gros dels diners no vindran al poble. Aniran a les butxaques dels inversors. I els llocs de feina, seran escassos. A canvi, renunciarem als serveis ambientals de 200 hectàrees. Els sembla un tracte just? Volem altra vegada les molletes? O volem un pa sencer?
Este model que proposa esta multinacional és seguir deixant l’energia en unes poques mans… Perquè han de saber vostès que hi ha formes sostenibles de democratitzar la producció d’energia fotovoltaica on la població siga la protagonista i la beneficiària, amb una escala molt més raonable, i que no incrementen la petjada sobre el territori. Per exemple: instal·lar plaques solars sobre el traçat de la sèquia reial del Xúquer, en tots els sostres d’edificis públics, o privats, naus, magatzems (a beneficiar-se vostès),… del poble. Hi ha molta més superfície disponible, i com que ja existeix una infraestructura prèvia, el impacte ambiental, és molt menor. I no se destrueix un espai com La Bossarta que genera un benefici per al conjunt de la societat. Anem a deixar que ocupen el millor espai natural que tenim i a renunciar a ser autoproductors d’energia?
Els propietaris dels terrenys ho són, administrativament i des del punt de vista legal, de la terra. Però no ho són dels camins, ni de les sendes, ni de les vies pecuàries (que són domini públic)… i tampoc són propietaris del paisatge que gaudim quan eixim amb la bici, o a caminar. No són propietaris de l’aire, de l’aigua que infiltra als aqüífers i que dona de beure als nostres camps. I per suposat, no són els propietaris del Sol. Nosaltres podem fer-ho millor, a xicoteta escala, i sent els beneficiaris en lloc de ser els perjudicats.
Per no parlar del impacte sobre la hidrologia local. Imaginen el que implica impermeabilitzar 200 hectàrees en la part alta de al conca del Barxeta en termes de riuades i inundacions? A més, l’extracció, producció i transport dels materials necessaris per a construir una planta com la que pretenen fer són processos que suposen un elevat impacte ambiental. I una línia d’alta tensió creuant la serra. I el risc d’incendis forestals? Tenim àguiles de panxa blanca. A alguns els importarà poc. Però són aus protegides (i magnífiques) que poblen la nostra serra. Així que destruir el sòl fèrtil, el paisatge i els valors territorials de la Bossarta, molt sostenible no sembla… Ja salvàrem la Bossarta quan Sánchez de León, amb la complicitat d’aquells que governaven quan a la rajola, volia urbanitzar-la. Ho guanyàrem al Suprem els col·lectius que presentàrem al·legacions tècniques i jurídiques i ens enfrontàrem a qui volia diners a canvi de destrucció dels serveis ambientals de Carcaixent. Ara, tornarà tocar a salvar-la dels que practiquen el Greenwashing. Diuen ser sostenibles, però no són més que els mateixos depredadors del territori que ara van de verds.
Una pregunta per als que tinguen fills i filles. Nets i netes: Quin poble volen deixar-los per a quan siguen majors? Un poble habitable? O una terra erma?
Miren, quan ens jutgen les generacions futures (els nostres fills i filles, nets i netes…) ens jutjaran pels nostre actes. Nosaltres tenim clara la nostra defensa. Ho intentàrem amb tot el nostre cor, ànima i tot el molt o poc coneixement d’anys d’estudi, i pràctica, malgrat aquelles persones que optaren per la pasta.
Jo tinc clar què els contaré. Què els contaran vostès?
